Fins fa poc havia tingut altres experiències reeixides amb un grup d'edat immediatament inferior, dirigint Barbarians of Lemuria amb nens d'11 i 12 anys. Amb tot, em mostrava reticent -i de fet no ho havia provat mai- a jugar amb mainada més jove.
Tanmateix, el dissabte passat a la Factoria lúdica i de l'enginy de Figueres vaig tenir una molt grata experiència amb jugadors novells de 9 i 10 anys, dirigint-los una partida de Món de Monstres. La partida va durar unes dues hores i mitja, i els jugadors van mantenir un nivell de concentració i atenció molt alt durant la partida (excepte una nena que va dir que s'avorria i va marxar a mitja partida).
Els nens no coneixien res de fantasia medieval, ni nans, ni orcs, els elfs els sonaven, i no sabien el que era una taverna. Com a molt havien vist una pel·lícula de Narnia i Harry Potter els sonava. Tanmateix van entrar de seguida en el món, i allò de ser guerrers i mags els va entusiasmar!
Vaig començar explicant les atributs "Un 18 a Força és que ets el més fort de tots, un 8 a Destresa és que ets una mica maldestre", que van comprendre de seguida. Després les habilitats, que havien de fer servir quan volguessin fer quelcom en el joc. Les més utilitzades: Percepció, Atlètiques, Influència i també alguna de Natura per rastrejar, Discreció per amagar-se i Comerç per regatejar.
El sistema de joc no va ser mai cap problema ni obstacle: sumar el que tenien a l'habilitat a la tirada d'un d20 (el qual els va agradar molt) i igualar o superar 15. A la segona tirada ja havien entès de què anava el joc i es van posar a buscar passadissos secrets per la casa del patró o a esmunyir-se pels seus passadissos! Les tirades els eren favorables i en comptes de coartar-los la iniciativa, improvisava pistes i nova informació per a l'aventura principal. La roda girava!
I de sobte arriba el combat contra els goblins!- Què és un goblin? -pregunten els nens?
- Els globins són això! -els ensenyo el dibuix del manual.
- Oh! L'ataco amb la meva espasa gran!
(Sí senyor, això és tenir sang rolera!)
I l'entrada al catau...
- Veieu un passadís fosc i llarg, a l'entrada hi ha uns quants ossos d'animals fa poc rosegats.
- Ui! quina por! -diu un.
- Encenc una torxa! -diu l'altre.
- Puc fer-me una altra torxa amb un ós d'animal, un tros de roba i greix o oli? -em sorprèn el primer.
- O i tant! A veure, ets el mag, oi? tira Alquímia!
Malauradament no vam tenir temps a acabar la partida, que va quedar en un cliffhanger quan tot just descobrien la font del mal, però Món de Monstres va complir amb escreix amb un dels objectius que teníem en ment quan vam publicar-lo: ser un bon joc d'iniciació al rol.
La capacitat dels nens d'interacció amb la ficció i d'adaptació al sistema de joc em deixa encara amb un somriure als llavis quan hi penso. Que bé que m'ho vaig passar, i el que és més important, em sembla que ells també van gaudir de la seva experiència rolera. Espero que si mai tornen entrar en contacte amb els jocs de rol, recordin aquesta primera partida amb l'estima que jo la recordaré.
I em sembla que ara toca reconsiderar la meva resposta habitual quan em preguntin "quina és la l'edat per començar a jugar a rol?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada