Dirigint Etern estiu

"Una llum en el mar de fulles..."

Després d'unes quantes partides dirigides i jugades d'Etern Estiu, m'he adonat que hi ha alguns conceptes que tinc força internalitzats i que potser el manual no deixa prou clar o en una primera lectura poden passar desapercebuts. Voldria doncs compartir amb vosaltres alguns consells i reflexions pràctiques sobre com jugar-lo.

Percepció

Tot i que no ho posa enlloc del manual, la capacitat de percepció i alerta d'un personatge es resolt amb Ment i qualsevol etiqueta aplicable.

Tirades enfrontades

Fes una tirada enfrontada només quan els personatges en Conflicte puguin rebre ròssec dramàticament significatiu. Si no és així, fes una Acció.

Dramàticament significatiu vol dir que aporti quelcom interessant dins la ficció.

Ajudar-se

El manual ens diu que hom pot ajudar a altri afegint-hi una etiqueta aplicable. Què passa si no hi és?

En aquest cas fes tantes Accions o Conflictes com sigui necessari i aplica en la ficció el resultat dels daus. En aquest cas, cada personatge tira per la seva banda, i la ficció reacciona a cadascuna de les seves intencions.

Però què passa, si els personatges es volen ajudar encara que no tinguin etiquetes aplicables?

Jo resolc aquestes situacions amb el que anomeno "Ajuda Indirecta". Aquesta consisteix en realitzar tirades concatenades dels diferents personatges participants que acosten al personatge que "lidera l'acció" cap a la seva intenció. Si algun d'aquests pasos intermedis falla, condiciona (dificulta) la següent acció d'un altre personatge o la del líder.

Trauma

Quan defineixis el trauma d'un personatge fes-ho de forma breu i entenedora per què els altres jugadors pugui ajudar-te quan l'hagis d'invocar en joc. Si és molt vague o metafòric, et costarà més trobar una aplicació fàcil i directa.

Ex. És millor "Sóc un piròman", que no pas "Veig flames en el vent". 

Com a Narrador, tingues màniga ampla per permetre la invocació de traumes, tanmateix procura que la descripció del trauma tingui una continuïtat. No s'hi val que el trauma es descrigui com una col·lecció de situacions inconnexes.

La invocació del trauma ha d'aportar detalls cada cop més específics del mateix amb cada nova invocació. El sistema de trauma funciona com el tronc d'un arbre, on cada vegada que s'invoca el trauma es té accés a anells més interiors, i no pas com la capçada, amb l'aparició d'una nova branca.

Aplicar les etiquetes en la ficció

Ja s'explica a la pàgina 46 del manual, però vull insistir en això; les etiquetes descriuen com els personatges emprenent una tasca.

Tingues molt en compte les etiquetes utilitzades per descriure el resultat de la tirada.

Ex. No és el mateix que el personatge intenti baratar amb una etiqueta "d'Ull pels negocis" que ho faci amb "Estafador". El resultat en la ficció d'una tirada amb èxit, o millor, fallida serà molt diferent.