La creació d'una partida o d'una campanya amb Sistema Solar por ser tant complexa com vulguis: tot comença amb una sola frase "jugarem a pirates de l'espai intentant enderrocar el govern tirànic alienígena" i desenvolupar a partir d'aquí tota la resta de l'ambientació. Aquesta construcció de l'ambientació pot fer-se a priori, és a dir, dissenyat per avançat tota la substància o bé anar-la improvisant a mesura que s'esdevé. La primera forma té l'avantatge que a l'hora de crear personatges, els jugadors tenen molt clar el límits de l'ambientació i les seves possibilitats. Tanmateix, si hom vol ser rigorós, requereix una inversió prèvia no gens menyspreable. Per altra banda, anar improvisant la substància inverteix els avantatges i desavantatges anteriors.
Amb tot, una altra forma de jugar a Sistema Solar és a partir d'una partida prefabricada. Tanmateix, a l'hora de posar-se a adaptar-la caldrà tenir ben present les bondats i limitacions del joc. Aquí deixo alguns consells respecte com ho fem a les trinxeres de Maqui:
Abans de la partida:
1.- Estructura la partida en escenes. Procura que les escenes siguin modulars, és a dir que s'estructurin i interconnectin de forma més o menys laxa.
2.- Tingues en compte possibles escenes de "pauses" per què els personatges puguin renovar les piles. Pensa també com aquestes escenes faran avançar la trama. Si les escenes de "pausa" són molt espaiades entre elles, la dificultat de la partida s'incrementarà.
3.- Pensa en els adversaris en termes de motivació i habilitats simples: els antagonistes principals tindran molta motivació -una pila alta, habilitats elevades i potser algun secret; els PNJ més secundaris, tindran poca motivació, habilitats més aviat reduïdes, i no cal que tinguin secrets.
4.- Converteix els conflictes "en solitari" realment importants a efectes. Estableix a quina pila fan mal (si és que en fan), o simplement si s'oposen a d'esdevenir de la partida (no tant aconsellables).
5.- En la creació de substància, focalitza les piles i les habilitats respecte d'allò que tracta la partida. Concentra't en les habilitats temàtiques, les habilitats "genèriques" sorgeixen a partir del rerafons dels personatges.
6.- Assigna els objectius de l'aventura a diferents personatges: fes-ne unes claus i dóna'ls-hi. Això serà allò què empeny als personatges a resoldre l'aventura.
7.- Pren l'historial i les guies d'interpretació dels personatges pregenerats: fes-ne unes claus i dóna'ls-hi. Si les diferents claus s'enfronten entre elles, millor (conflictes dramàtics!). Tant si ho fan "intrapersonatges" con "interpersonatges" (sí, són mots inventats, però s'entén, oi?). Aquí és important també tenir en compte les cancel·lacions, per tal de forçar al jugador a utilitzar les claus o canviar radicalment al seu personatge (ambdós efectes són els desitjats al Sistema Solar, doncs el seu objectiu és explorar el canvi i evolució del personatge).
8 .- Converteix l'equipament important o habilitats extraordinàries a Secrets (les que surtin de la tònica normal de l'ambientació, o aquelles específiques que només un personatge podria tenir). Assigna'ls als personatges que toca. Amb això aconsegueixes emmarcar i diferenciar els personatges en els seus rols. Si a més, fas que els Secrets i les Claus interaccionin entre elles, això ja és un bingo!
Durant la partida:
9.- Recorda que són els jugadors qui decideixen a què es volen enfrontar seriosament (ells tenen la potestat d'estendre els conflictes). Per tant, deixa ben clar el què és important i el que no (i a on poden morir). Tanmateix estigues preparat per aquelles escenes on els jugadors "perden" per fer que l'aventura continuí: els relats d'acció i aventura gairebé mai acaben amb un TPK.
10.- Permet que els personatges guanyin fàcilment punts d'experiència per les seves claus menors, controla un xic més les que donen 3 o 5 px. Tanmateix, la diversió del joc està en les claus, i els jugadors apretaran contínuament per forçar les situacions on guanyar px. Si ho fan i has disenyat bé les claus, vol dir que estaran complint amb els objectius de la partida i interpretant als seus personatges com cal, no els penalitzis per for-ho, deixa'ls que guanyin px.
Finalment i sobretot, sigues flexible i improvisa molt.
