–... i el meu pare va abaixar la
mirada cap a mi i va dir: “Si no vols pujar a les muntanyes russes,
no ho has pas de fer. Pots esperar-te aquí, a la botiga de
llaminadures, mentre el teu germà i jo hi pugem." Jo estava espantada. –diu la dona
gran–. Mentre parla, el record del terror
s'esquitlla en la seva veu.
De cop perd tota expressió. Es gira
cap a l'home. –QUÈ VAIG FER O DIR LLAVORS? –pregunta, oferint-li
l'únic cèntim que té al davant.
L'home hi barrina un moment, arrufant
el nas. Tot fitant-la, replica: –Vas dir: ”No, vull venir amb
vosaltres."
Ella es gira cap a la dona més jove:
–O VA SER QUE... –comença a dir, oferint el mateix cèntim.
–Vas quedar-te a la botiga de
llaminadures, mastegant el teu xiclet –diu l'altra dona.
Fa una pausa abans de tornar a parlar.
–SÍ, ARA ME'N RECORDO –diu–. ”No, vull venir amb vosaltres”
–li dóna el cèntim a l'home–. Feia molt bon dia. Va ser
excitant i meravellós. Va ser en aquell moment quan vaig saber què
volia fer de la meva vida. I AIXÒ ÉS EL QUE RECORDO.
Somriu mentre escriu al seu full de
paper: “Quan penso en una màquina d'estirar xiclets, recordo què
volia fer de la meva vida. No havia sentit mai abans aquesta sensació
de determinació.” Un cop acaba, agafa un cèntim del bol.
–UN CÈNTIM PELS MEUS PENSAMENTS
–diu.
96 pàgines. 15x23cm. Rústica. B/N interior.10€
Properament a la venda.
